El Crit

Respira verrugues d'àstat
i s'arrenca els narius
en una tarda d'oms i pins
com un pastís mal muntat
amb vint-i-quatre llimes dins.

FA SOL

(A tots els músics) No em penedeixo d'haver triat aqueta vida... Les orelles se m'escapen i suren en un mar de llavis. Es perden per la quarta corda del vintè pentagrama. Ja tornaràn al de cappo. SI - LA - SOL·ledat és meva LA - RE - bré amb vuit acords. Enclaustrat entre hemisferis jugo a perdre'm un silenci. I als problemes majors els hi resto un semitò. Són menors. LA - RE - SI - stència d'una corda FA - RE -MI - rar-me aquest compàs. Transcric en semifusa tot el que he volgut viure. Tot, tot en clau de Sol. El La és per baixos. Jo vull ser més alt. SI - MI - RE - s els meus compassos RE - FA - ria sis per dotzes. Avui FA SOL. SI.

Quan et gires

Quan et gires
un coixí vermell se’t dibuixa a la galta
i juga amb els teus ulls
sota el vel dels cabells.
Matins bruns de fulles seques
i vespres de mel.

Just quan et gires
puja un gnom pel teu ventre
i s’enfila pit amunt fins caure a la gola
i estreny fort
- Molt fort -
on la vida remuga son de divendres
i la nit ampara, viciosa,
l’espina insondable d’una lluna nova.

És just quan et gires
que m’amparo, diàfan, en l’olor de sicuta
verge, suau i albina.

I mentre m’estavello
perenno vidres d’intents glaçats.


(Nota: aquest poema l'acabo de fer. L'anterior que he penjat ja estava fet des de feia dies i l'he passat avui a ordinador. No us penseu que sóc tan prolífic...)

Ho deixo

Brindo perquè ho deixo
Perquè avui sopo amb mi
I em divinitzo.

A la meva salut, perquè sí!
Perquè sé que m’ho mereixo
I em despisto.

Si truco, m’obriré.
Sé que sóc a l’altra banda.

M’abraçaré i em follaré
Com una pedra cau al riu
De l’inrevés.

Fumaré sense fumar
I em miraré.

Merda. Torno a ser tu.

Tant se val. Fins una altra.