Exercici #1

Aquestes línies no volen ser res
i alhora volen ser-ho tot.

Res, perquè per res s'escriu,
per res s'exploren ous plutàrquics
buscant en va envellides vàlues
i somnis blaus
avui bruns de fang
i aurors d'un demà
que mai serà.
Res.

Res, perquè res mereixo
en aquest exili ingràvid.
Conserge de tots els meus jos
sempre em guardo a pany i clau,
i quan arribo a obrir-ho tot
el circuit és tan buit
que no hi passa ni aire.
Res.

Tot, perquè quan vull dir res
alhora dic que res és tot
i em perdo en aquesta paradoxa
de clares llànties d'un negre encès.

Tot, perquè tot ho mereixo,
perquè, un dia,
traient la pols de tots els jos
lluïrà l'or de cada estança
i els cants divins del meu passat
bressolaràn els visitants.

I per fi sabré que allò
és tot el que cal cremar
i quedar-me amb la pols
inmutablement volàtil,
que tot cobreix i de tot roba l'essència,
que no és res i que ho és tot.