El Crit
Respira verrugues d'àstat
i s'arrenca els narius
en una tarda d'oms i pins
com un pastís mal muntat
amb vint-i-quatre llimes dins.
posted by Imagina at 3:48 PM
Saturday, November 25, 2006
Respira verrugues d'àstat
i s'arrenca els narius
en una tarda d'oms i pins
com un pastís mal muntat
amb vint-i-quatre llimes dins.
2 Comments:
Mai m'havia parat a pensar en aquest significat de la metàfora. En aquest cas,
"si en cada canción que escribo corazón
eres tu el acento"
la metàfora encara és més bonica que abans, que ja ho era molt. És interessant la idea de com el corazón i la persona a qui va dirigit són inseparables, tant gramàticament com metafòricament.
(ja pots criticar-lo, però jo les lletres de Fito no les canvio per gairebé res!)
Ah! i curiosa la descripció del Crit!
un petó!
la de dalt era jo,
digali indiana, brilla, o Mariona :)
Post a Comment
<< Home