Nova campanya publicitària de Chatreuse

Notícia d'última hora! L'antiga empresa de licors Charteuse (Xar3 pels amics) ha decidit revitalitzar les seves ventes a Catalunya ja que ara només vèn a Tarragona ciutat. Per això ha realitzat un seguit d'anuncis que sotiran als diaris, les ràdios i les televisions de la comunitat autònoma-nació-país (digueu-li com vulgueu).

L'eslògan de la campanya serà "I tu de qui ets?" (Us sona? No en feu KAS...), fent que la gent es posicioni a favor del Carteuse groc o del verd.

Després d'un càsting exhaustiu al que es van presentar dos candidats, s'han triat els dos protagonistes dels anuncis: Quimet Marmany (Kimmyjump) i Jordi Amenós (Amenós Rex).

Us adjunto dues fotos que es van realitzar durant el càsting.

Dos mites sexuals i líders d'opinió, units pel Xar3

Per acabar, l'empresa ha previst llençar a inicis de setembre, en vistes de Santa Tecla (Molt Honorable patrona de Tarragona), un nou anunci sobre la Mamadeta, beguda obtinguda a partir de la barreja dels dos tipus de Cartreuse i granissat de llimona. Encara no es sap qui serà el director de l'anunci , però tot apunta que, vist el nom de la beguda, l'encàrreg correrà a compte d'en Conrad Son.

Amenós Rex

Salut companys!

Us vull presentar un altre dels astres sexuals (o no) de Tarragona i rodalies discordants /Reus inclòs): Jordi Amenós. És la mascota del ball de Serrallonga de Tarragona, tot i que mai ha reconegut en públic la seva pertinença a l'organització. Ha estat la musa que ha inspirat la mítica cançó que ara circula versionada de moltes maneres pels passadissos de la facultat: Jordi Amenós, la la la la la la la laaaa... També és la principal víctima de les mantejades dels balls i creador compulsiu de blogs (veieu els meus links). Però, per sobre de tot, cal destacar que és el mestre purlador de l'entitat: ell és el sume sacerdot que oficia les purlacions a què el ball sotmet als nous bendolers per comprovar la seva vàlua i decisió.

Us adjunto una imatge o apareix, pletòris, Jordi Amenós. Amenós Rex.


El seu estat etílic era inexistent, per si algú en tenia algun dubte

La cançó de l'estiu!

Ula-ula!

Us anuncio que m'ha arribat un mail amb el que pot ser (i estic segur que serà) la propera cançó de l'estiu. El tema es diu "Yo amo a Laura pero esperaré hasta el matrimonio". El títol promet, eh?! Si voleu veure'n el videoclip cliqueu aquí.

Asseieu-vos, que caureu de cul!

Crítica Rock&Cat

Ahir vaig assistir al visionat del film Rock&Cat. Erem quatre persones: el Jordi, baixista del meu grup, jo i una parella que devia haver-hi anat per cardar al cine convençut que ningú niria a veure aquella pel·lícula. Sigui com sigui, us adjunto diverses consideracions i opinions al rtespecte.

Voldria fixar-me en l'aspecte tècnic del film: els plànols estan ben triats, però crec que les llums enlluernen masses vegades. Després, crec que fa un bon tractament de temes tabús del moviment, com la dissolució dels Sopa o la mort de Carles Sabater ( al tema "Boig per tu" el simbolisme és impressionant).És un film, com va dir Pep Blay, "políticament correcte": només es queixa de la crítica barcelonina que no els va fer suport. Ningú parla de les discogràfiques, que es van enganxar al règim de subvencions, ni de la Política catalana, que es va fer seu el fenòmen i l'ha condemnat a estar-ne lligat durant anys. Tampoc s'ha donat veu al públic, un dels grans impulsors i el principal responsable que triomfés el moviment.

Pel que fa als grups, Duble Buble i Bars queda clar que no van ser dels més importants, ja que apareixen poc en el vídeo i no fan gairebé cap declaració. Tens raó queixant-te dels gossos, que ja no entrarien dins del fenòmen del Rock Català. Pel que fa als Sangtraït, també crec que se'ls ha donat molt poc protagonisme, com si s'haguéssin afegit per compromís. És una llàstima. També és una llàstima que no hi participés Laxen. Tenien els seus motius, suposo. Potser ressentits amb el Liceu per no deixar-los gravar el videoclip de "Les nits del Liceu. Potser perquè encara estan ressentits per no haver pogut tocar al Sant Jordi del 91 i no es consideren del moviment mal conegut com a Rock Català.

Un altre punt feble és que el film, de rock, en té poc. L'empordà dels Sopa és una versió acústica! Això em va indignar particularment. Fons i tot El vol de l'home ocell sebla una cançó de pop. Crec que aquest és un dels punts febles més grans del film: no reflexa l'esperit gamberro dels inicis dels grups, sinó que els mostra com a grups ja madurs i calmats.

Però darrera dels grups catalans hi han envejes, rivalitats i tensions, i és un mèrit per part De Jordi Roigé haver reunit tots aquests grups i aconseguir coordinar-los amb col·laboracions. També és lloable el fet que hagi trobat els diners per fet el film i hagi pògut estrenar-la en alguns cinemes catalans i fins i tot espanyols.

En fi, és un bonic reportatge visual sobre el que se n'ha fet dels grups del fenòmen del Rock Català, però és un mal reflexe del que ha estat el moviment. En tot cas, és un document visualt molt ben cuidat del que en recomano el visionat a qualssevol aficionat al pop-rock, encara que no sigui en català. Un homenatge als grups de l'anomenat Rock Català, no una revisió del moviment en sí.

Salut i Rock (ja sigui en català o en Muhaidès sudaní. Però el català l'entenc...)

Per acabar, us adjunto una imatge d'un altre film que duu el mateix nom: Rock & Cat

Per cert, això últim és broma

Nacionalista? No, culturalista.

Salut companys!
Us adjunto la meva darrera intervenció al fòrum del Partit Popular (a l'apartat "Los valores de una sociedad libre. Cultura del respeto", una opinió a "PATRIA O MUERTE", responent a "Y Carod", titulada "Espero de corazón que lea esto y sea de su agrado") . Crec que m'ha quedat prou bé. Espero la vostra opinió!

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

En resposta a la intervenció:

Y el Sr Carod que ensalza una patria que se expandio por el mediterraneo a sangre y fuego, que con gran orgullo dicen que el catalan se habla en cierta parte de Italia. Los vascos que aniquilaban poblaciones de celtas y ocuparon las actual Euskadi aniquilando a los los autrigones, los caristios y los várdulos con ayuda de los romanos.Y Francia con su expansion por Italia que obligo a intervenir a nuestros tercios atendiendo a las suplicas de Italia, Francia con su imperialismo colonial hasta hace poco y actualmente con cientos de Islas y la Guayana.Y que decir de Inglaterra con cientos de Islas, las malvinas y Gibraltar y antiguo su imperio colonial. Y Italia con sus descendientes Romanos que aniquilaron a Iberos ,celtas, Britanos y demas,Italia con su imperialismo en Africa. Belgica y Holanda con su imperialismo en Africa y su trata de esclavos por parte de los Holandeses, Alemania tambien se sumo al conolialismo Africano.Ahora empezemos en Asia con los Mongoles y su expansionismo lleno de asesinatos, China con su expansionismo en el Tibet aniquilando a la poblacion. Japon con su imperio del SOL NACIENTE machacando media Asia. Los turcos conquistando media Europa y sometiendo a sangre y Fuego a otra parte del mundo arabes . Los Arabes en la Edad Media con su expansion del Islam aniquilando a los Europeos Cristianos del Actual Magreb que no dejaron ni rastro imponiendo el arabe de los nuevoa amos. Y que decir de la gran RUSIA machacando armenios,Azerbayanos,el caucaso entero, lituanos, estonios, ucranianods, moldavos fineses y demas. Los canadienses aniquilando culturalmente a los indigenas. Los Mayas y Aztecas arrasando aldeas y sacrificando miles y miles de personas por la religion...que se lo digan a los Txotaltecas aliados aferrimos de Cortes.
QUE TIRE LA PRIMERA PIEDRA EL QUE ESTE LIBRE DE PECADO....El que dijo esto si que era sabio.Salud

La meva resposta:

Estimado desconocido,
Su intervención me parece una buena redución al absurdo de los nacionalismos para hacernos pensar. A mí, desde luego, me ha hecho pensar. Sin embargo, me parece que haría falta ensalzar una patria por su cultura. Obviament, España tiene un llegado cultural y artístico tremebundo, y me siento orgulloso de haber podido tener acceso a él. Así como adoro la literatura, el arte y la cultura en general de Francia, Italia, Alemania, etcétera.
Sin embargo, creo que la represión cultural es lo que me hace discrepar con el principio de "patria o muerte". Ya desde el Imperio Romano (incluso antes) ha sido así, y España no queda al margen. Cito la cutura catalana porque es sobre la que puedo opinar. Desde el final de la Edad Media, la cultura catalana vivió un periodo de socabón, que llegó a su punto más bajo con el absolutismo borbónico. Logró recuperarse a finales del siglo XIX con lo que llamamos "la Renaixença". Muchos historiadores aventuran que una de las causas de dicho renacimiento cultural fue, paradojamente, la imposición de la cultura castellana en Cataluña.
Espero que no entienda con mis palabras que la Cultura española no sea válida. Por favor, nada más lejos! Simplemente opino (en mi modesto parecer) que cada persona defiende la cultura del sitio en el que se encuentra, en el que ha crecido, porque simplemente es la suya. Y no se trata de imponer, simplemente de preservar y, en caso de deterioro, intentar revitalizar.
Quizás no cabería usar nacionalismo, quizás sería mejor culturalismo. Yo qué sé, sólo soy humano...
Gracias por haber leído hasta aquí. Disculpe si mi intervención le ha parecido impertinente o irracional.
Reciba un fuerte abrazo.

Kimmyjump i la processó del Dolor (del Saragossa)

Salut companys!
Concidint amb la festivitat de Setmana Santa, l'increïble Kimmyjump va tornar a fer acte de presència. Aquest cop va ser al camp del Saragossa l'endemà de la seva derrota a la final de la Copa del Rei contra l'Espanyol. En la imatge observem com corre pel terreny de joc perseguit per un integrant de la pocessó del Dolor (del Saragossa). Val a dir que l'encaputxat va entrebancar-se amb la túnica i no va aconseguir atrapar l'increïble Kimmyjump.

Per cert, l'encaputxat respon al nom de Rordíguez Santiago.

El gremi dels Santfarts de Tarragona us desitja...

Jesucrist Superstar!

Mantejada: arcaica tradició.

Salut companys-intel·lectuals,
Us vull començar a formar en una tradició arcaica que practica el Ball de Serrallonga de Tarragona des que Nostro Senyor va perdre l'espardenya: La mantejada. Consisteix en elevar verticament un cos entre uns quants individus. Us en mostro la darrera, ocorreguda en la darrera calçotada del ball. L'homenatjada és una noia (el nom de la qual no recordo perquè no és del ball) que és xicota d'un noi (el nom del qual tampoc recordo perquè tampoc és del ball).


Que us bombin. O us mantegin. Depèn del moment del dia.
Au.