Sunday, June 25, 2006

A.H.D.F.C (Arxiu Històric Descaradament Falsejat de Catalunya). Volum I.

Benvinguts i benvingudes a l'Arxiu Històric Descaradament Falsejat de Catalunya, una secció de documents antics meticulosament (o no) retocats per un servidor.
Inaugura l'Arxiu el senyor Joan B. Culla (El que ve després d'en Joan A. Culla i és professor d'Història de la UAB entre altres coses). Au.

Al peu de foto hi diu: "Joan B. Culla, amb altres nens, aprenent a fer l'anxeneta"

Estic aCullanit amb l'examen de dimecres, i un es distreu com pot...

Thursday, June 22, 2006

Primo, a la pira!

Ula-Ula!
Enlloc d'esudiar per l'exàmen del senyor Culla, he ajudat als meus companys del Ball de Serrallonga de Tarragona a fer un manifest que llegirem la vetlla de Sant Joan just abans d'encendre el ninot que hem preparat. Aquest és el segon any que fem que el ninot sigui algun personatge que ens caigui com un plat de visos rovellats: l'any passat li va tocar el rebre al nostre molt odiat monarca Felip V i enguany hem triat al dictador Primo de Rivera per dur a terme les nostres accions vandàliques compreses dins la llei i la festa pagana del solstici d'Estiu. Us adjunto el manifest. Llegiu i gaudiu de la nostra bogeria.

Primo de Rivera: Ciutadans de Tarragona, sóc Miguel Primo de Rivera, el que va ser el vostre capità general, dictador com no n’hi ha hagut cap altre. Bé, potser en Franco... No, no! Jo era més dictador!
Després d’acabar amb el règim monàrquic d’Alfons XIII – tants Alfons hauríen acabat tornant-me boig-, i de pas intentar carregar-me la cultura catalana, em presento a Tarragona per acabar amb el desgavell polític i social en què esteu immersos.
Ni estatuts, ni constitucions, ni res! El que necessiteu aquí és mà dura! És la solució a tots els vostres problemes, que no ho veieu? No hi haurà més partits incompetents, que més que un parlament, el Congrés sembla una casa de pepes! Tots es venen al millor postor, com ha passat amb l’Estatut... Que, per cert, està trencant la unitat de la nostra pàtria, única i sobirana, Espanya. I això, camarades, no ho podem permetre! La nostra Espanya és única i indivisible. És per això que us demano ajuda per combatre aquells que la posen en perill parlant altres llengües vulgars que no són la nostra, la bona, la veritable: el castellà. Encara sort que queda gent com jo per defensar aquesta elevada i santificadora causa.
Si el 1923 amb un cop d’Estat vaig fer caure els ajuntaments i la Mancomunitat, ara es podria fer el mateix amb la Generalitat. Com aleshores, cal posar militars a les institucions! És clar que sí! Una persona a qui no li importa la seva vida és la única apta per governar. Els alts càrrecs del nostre Ejército s’encarregaran de controlar-ho tot! Eliminaré els partits polítics catalans perquè tenen noms estúpids i lletjos. CiU?? Ciu-ciu fan les bales del meu fusell! ERC?? Si sembla una arcada d’aquelles d’abans de vomitar!! PSC (legir-ho com pésesé)? Això és un insult a la meva persona! Diuen Pésese que està gordo! I els de ICV –EUA? EUA! vol dir que són uns venuts als americans!
També prohibiré els Segadors – cançó que, per cert, és pitjor que sentir cantar els Setze Jutges junts- i tallarem les Senyeres per la meitat, així les podrem reaprofitar per fer rojigualdes, la única bandera de la nostra pàtria. Imposant la llengua castellana a les escoles erradicarem el català i així pou de conflictes!
Però per fer tot això, cal resucitar la Falange – a que sona bé, FET i de las JONS?? -, partit que, per cert, va crear el meu estimat fill José Antonio. Aix, en José-Antoñito... Llàstima que en Franco el va pelar... Un moment! Jo, que recordi, no vaig matar mai algú afí a la meva ideologia... merda, en Franco va ser més dictador que jo... Però... jo sóc més guapo! A que sí?

Resposta: Atura el teu discurs! Aquí no hi tornràs mai més! Les coses han canviat. Tot i això, encara conservem tradicions ancestrals, i aquesta nit en tens un exemple: cremem a la foguera de la Nit de Sant Joan aquella persona que per mèrits propis s’ha guanyat l’odi dels ciutadans. I a que no saps a qui li toca enguany?? Au, Miguel Primo de Rivera, que la foguera t’espera!!

Friday, June 16, 2006

Brises d'ostracisme

Poema espontani sobre el desastre d'Hiroshima que vaig escriure a petició del m.h.m.c.s.s. Robert Van Eeckhout.

Brises d’ostracisme vessen una rima
sobre l’antic temple d’Hiroshima
En ell l’ignot fantasma messiànic
juga a la guerra xiulant un vell càntic.

On és ara la ignorància
de nedar en bella fragància
aliè a que el germà
vomita acer, pus i quitrà?

Vola i sura i tira i crida
entén l’impossible i beu la vida
en un deix de suc constant

Crema i plora i fila i mira
la teva filla adormida
i l’ombra dels morts encara errant.

Monday, June 05, 2006

Trobada amb Pau Gasol

La nit del primer de juny de dos-mil sis un grup de porcots etilitzats va increpar el quilomètric jugador de pilotacistella Pau Gasol, obligant-lo a fotografiar-se amb ells. Us adunto una de les fotografies, en la que s'aprecia un acostament sensual i més que visible del m.h.m.c.s.s. Robert Van Eeckhout al pilotacistellista barbat i enmudit per la no-emoció del moment. Per cert, fixeu-vos en l'útil i suggerent eslògan que esbomba la samarreta del jugador.


Cal dir que a l'esquena de la samarreta hi ficava "Aquí tampoc"