Quan et gires

Quan et gires
un coixí vermell se’t dibuixa a la galta
i juga amb els teus ulls
sota el vel dels cabells.
Matins bruns de fulles seques
i vespres de mel.

Just quan et gires
puja un gnom pel teu ventre
i s’enfila pit amunt fins caure a la gola
i estreny fort
- Molt fort -
on la vida remuga son de divendres
i la nit ampara, viciosa,
l’espina insondable d’una lluna nova.

És just quan et gires
que m’amparo, diàfan, en l’olor de sicuta
verge, suau i albina.

I mentre m’estavello
perenno vidres d’intents glaçats.


(Nota: aquest poema l'acabo de fer. L'anterior que he penjat ja estava fet des de feia dies i l'he passat avui a ordinador. No us penseu que sóc tan prolífic...)