Vull enyorar-te

Rebusco entre els cabells
el preu modest de fer-te viva
però sols trobo alguna engruna
de mots perduts
que s'enredaren algun vespre
bressolats pel dolç perfum
que en cloure els ulls m'afalagava.

I t'enyoro.

Però ara et prego:
No em vulguis plaure amb deixos d'aurora,
no m'amanyaguis amb versos de lluna,
sols deixa que caigui i em nafri una estona.
Que vull enyorar-te.

Sentir com passa el cor
per les betes del seu jaç
i s'atura
tot d'una
a esperar
que enyori
per no entroncar el seu batec
en el buit perdut d'inèrcies
que vull en enyorar.