Somni pollockià

Lignit porós et cobreix l’estil
Ets carn fresca d’arc iris
Tímida mostra en croma fos
Impostada en tou de ciri.
Continua movent-te i besa,
Intrèpida vela d’Ulisses,
Aquest temps de tela estesa.

L'equilibrista coix

Entre caravanes bordes Passejen herbes i estius Ulls ansiosos, fulls i sobres Dant torna amb els vius. Anuncia en ordre exacte La verema dels porucs Senyors gust, seny i tacte Sereu empassats pels cucs. Descansa sobre un fil blanc De cera d’arbre Un ser pacient i estrany De mel i marbre. Duu un maiot de color porpra i neda un ànec al seu cap. Avui té el mestral en contra Però el seu fil segueix sent blanc. Moix, coix, viu l’equilibrista Indeclinable en tercera arrel És com una nina trista i el fil blanc fa bo amb el cel. - Jo volia ser poeta, estimada. Penja la vida al sol I viu la roba al màxim.