Em miraves

Em miraves
i el vent i el sol jugaven
a fer ones als teus ulls
com en una platja bruna
en un vespre de tardor.

Em miraves
i un oratge desfermat
ens feria els punys
i s'enduia les paraules
entre volves de cotó.

I les berçava i les guardava
a les baules de l'enyor
on suraven, fràgils,
les dents del drac que sempre
ens vetllarà, capciós, els records.

I en feia estels de mimbre i neu
per escapçar-li el crani al temps
i fer néixer de l'escletxa
un troç de mirada més.