Desperta

Sentits de setze mil engrunes
se li escolaven pels llençols
i li ferien l'esquena
si feia un son.

Però dormia, i somiava,
i guardava els seus secrets
dins d'una caixa de música esberlada
perquè restéssin tancats
però alhora ella els pogués veure,
brillant d'un porpra encès.

Vigila, amic, la teva caixa.
Les seves notes són escuma
i llisquen per les escletxes.
Cauen a terra i es trenquen
com de porcellana.

No esperis que entrelluqui
els teus anhels d'alquímia.

Desperta.