Obrir

Obre't.
Murmura que no m'erro,
que la flor no era marcida,
només perduda entre les fulles seques
que ballen amb la veu
de les runes del teu son.

Obre't.
Mira'm i digue'm que la vida és neutra,
de pols de quitrà,
i que tu l'esquitxes d'art,
la fas suar
i encadenes afeccions
i riures
i plors
i alguna lenta espera
en alguna estació
feta de nespres
de tus
i de jos
impregnada de fils de plata
i pintada de món.

Obre't.
Trepitja escuses i raons
i caça el silenci
amb una xarxa d'algues blaves.

Obre't.
Llueix noves parpelles
I trenca deu mil flors de cristall
Dins d'un marc on mil mars moren
Anegats pel teu neguit.