Sunday, August 06, 2006

El contracte

A la porta de la vida
vaig firmar un contracte
en una taula antiga
Amb la senyora llibertat
Vaig pulir els sentiments
Com qui llepa un mirall
I passa les dents
Sobre el teu viu retrat
Pintar-te uns ulls de seda
I marcir-te les parpelles
Reposant per sempre a jaç
d’un bessol de males herbes
Amb la meva bruta sang
Vaig firmar tornar-me gel
Sobre pell de mandarina
Seca de xuclar tant de cel

I ara, què puc voler
De la teva entranya opaca?
Vols que torni a vessar
El meu vers en la ressaca
D’un amor tou de son
De llums encegadores
De calcetes netes
I camins d’espores?

Marxa, Cupido.

Aquest cop la fletxa
me la guardo de record
Com el col·leccionista
D’àncores del port
De la bitàcora dels dies
On el sol no duu el matí
I on la nit fondeja plena
De peix viu i blau marí.

Penjo entre reixes
de mots dissecats.

3 Comments:

Anonymous Anonymous said...

Els meus comentaris no son gaire interessants, sempre opto per destacar les coses que m'agraden com que el narrador del poema decideixi quedarse amb la fletxa, aquest cop, per a coleccionar-la...

Aprofita la reclusió per a seguir escrivint coses tan maques.

8/08/2006 6:03 AM  
Anonymous Anonymous said...

qualsevol raco de mon es bo per llegirte.
es teu?? si es aixi, haure de tornarmel a llegir am calma, el text vessa moltes imatges.
aprofitare els ultims dies per seguir capturant mirades i olors, i aixi endurme un petit boci daquesta terra.
un peto

8/15/2006 8:15 AM  
Blogger Imagina said...

Sí, el poema és meu.

8/21/2006 4:41 PM  

Post a Comment

<< Home