L'ambient d'un concert de Lax'n'busto

Vaig redactar aquest comentari farà un any llarg, enmig del furor que em desprenia aquest gran grup. Ara que ho veig amb perspectiva, potser em vaig passar. Semblo un crític subvencionat pels 40 en aquest escrit!! En tot cas,aquí ho té qui li interessi...

Tot és llest perquè hi hagi sort”. Així comença la cançó de Lax’n’busto Les nits del Liceu. És clar que no tractarem un concert d’aquests vendrellencs en un espai tan immaculat i emblemàtic de la Catalunya burgesa, però aquesta frase es pot aplicar a qualssevol concert. Tot calculat al mil·límetre, tal i com els hi agrada, tot mirat i remirat. Ara són en mans del destí. Ja és mitjanit passada, els teloners ja han acabat. Una darrera afinada a les guitarres i endavant!

El directe de Lax’n’busto sol ser una garantia de qualitat: el so és clar, els instruments es diferencien amb relativa facilitat i la veu s’entén. La posada en escena tampoc es queda enrera: en Pemi Fortuny, cantant del grup, sap com guanyar-se el públic, fruit d’anys damunt dels escenaris: sap moure el cos, salta, cau, es fa mal, gesticula molt amb les mans i introdueix petites variants a les cançons fent referència per exemple al poble on toquen.

En quant a la banda hi trobem en Cristian G. Montenegro, un dels guitarristes, que ha patit una malaltia de la que s’està recuperant: en Jimmy Pinyol movent les baquetes rere la bateria; en Pemi Rovirosa, l’altre guitarra, que fa cors i té molta compenetració amb l’altre Pemi, i en Jesús Rovira, el baixista, que fa cors i fins i tot canta alguna cançó.

Recentment han incorporat un nou membre al grup, el teclista Eduard Font, que aporta nous sons a una banda tradicionalment basada en les guitarres elèctriques, sense oblidar els sons enregistrats amb sintetitzador que utilitzen en molts temes.

En quant a públic, podríem parlar de gent que escolta rock en català en general: grups d’amics que van a concerts tant d’Els Pets com d’Obrint Pas o Lax’n’busto. També hi podem veure gent gran, acompanyants de nens que volien anar al seu primer concert concert o fins i tot fans del grup des dels seus inicis, fa uns setze anys.

Tocant el tema dels símbols i les connotacions nacionalistes, aquestes són escasses en els concerts de Lax’n’busto: el grup canta en català perquè és la llengua en la que parlen normalment, no per qüestions reivindicatives i independentistes. El mateix Pemi Fortuny ho remarca freqüentment en les entrevistes i concerts: “Crec que esta bé que es pugui cantar en català i en el que es vulgui” (primera emissió del programa Dotze Punts, on Lax’n’busto va interpretar el “La, la, la” d’en Serrat) ; “ Aquesta cançó (referint-se a Emiliano Zapata) l’hauríem de cantar en castellà. Així podriem anar per Mèxic a cantar-la. Però ni així ens deixarien fer-ho... Què hi farem, haurem de reivindicar la llengua, llavors. I mira que nosaltres mai ens fiquem en política...” (concert a Altafulla, 05-08-04). Com molt bé va dir en Fortuny, ells mai es fiquen en política. No envien missatges amb les cançons, no fan discursos nacionalistes entre els temes. Potser per això no solen haver-hi gaires senyeres, ni estelades, ni crits independentistes en els seus concerts. Però malgrat això son un dels grups més veterans i preparats del rock en català. Han arribat on són pels seus propis mèrits, sense cap ajut institucional ni ideològic. La gent els segueix per les seves ganes,pels seus directes, pels seus discs, no pel que pensin fora dels escenaris. La gent els segueix per la seva música. I ells fan música i prou.