Perfil de mi mateix (que egocèntic! Semblo Marc Duran...)

L'autora d'aquesta meravella que no fa sinó augmentar el meu ego de savi/sexi és la magnífica Laura Millan (lalalalalalalalaaaaaaaa...). Moltes gràcies, xica!!

El 10 de juliol de 1987 Tarragona va veure néixer un personatge simpàtic, carismàtic i polifacètic: l’Uri Mas. Avui, Cerdanyola i la facultat de Periodisme de l’Autònoma gaudeixen de la seva presència atordidora. Però també Puigcerdà, Bèlgica i Tarragona l’han vist passejar distret, a l’esquena una guitarra i a la boca una cançó.
En el seu pelegrinatge particular ha desenvolupat un gran interès i habilitat per totes les arts. Ha fet tallers de pintura i d’escultura. Va estudiar art dramàtic durant un any i la seva mare té la teoria que això el va acabar de trastocar del tot. Ara escriu la seva primera novel·la. A més, fa dos anys i mig que és guitarrista del grup Amnea i mira de tirar endavant el seu somni de ser periodista musical.
Té per costum delectar els seus companys de classe amb excel·lents imitacions de personatges públics com Maragall, Aznar o alguns dels professors de la universitat. L’Uri és més coses que són difícils d’explicar. Com s’expliquen la simpatia que desprèn i el riure espontani, explosió sobtada d’energia optimista, que es combinen amb moments d’actitud reflexiva d’aquell que escriu i llegeix cada mot sabedor que és molt fràgil i tot i així fent-lo més gran amb la força de la seva veu.