| A la porta de la vidavaig firmar un contracte
 en una taula antiga
 Amb la senyora llibertat
 Vaig pulir els sentiments
 Com qui llepa un mirall
 I passa les dents
 Sobre el teu viu retrat
 Pintar-te uns ulls de seda
 I marcir-te les parpelles
 Reposant per sempre a jaç
 d’un bessol de males herbes
 Amb la meva bruta sang
 Vaig firmar tornar-me gel
 Sobre pell de mandarina
 Seca de xuclar tant de cel
 
 I ara, què puc voler
 De la teva entranya opaca?
 Vols que torni a vessar
 El meu vers en la ressaca
 D’un amor tou de son
 De llums encegadores
 De calcetes netes
 I camins d’espores?
 
 Marxa, Cupido.
 
 Aquest cop la fletxa
 me la guardo de record
 Com el col·leccionista
 D’àncores del port
 De la bitàcora dels dies
 On el sol no duu el matí
 I on la nit fondeja plena
 De peix viu i blau marí.
 
 Penjo entre reixes
 de mots dissecats.
 | 
3 Comments:
Els meus comentaris no son gaire interessants, sempre opto per destacar les coses que m'agraden com que el narrador del poema decideixi quedarse amb la fletxa, aquest cop, per a coleccionar-la...
Aprofita la reclusió per a seguir escrivint coses tan maques.
qualsevol raco de mon es bo per llegirte.
es teu?? si es aixi, haure de tornarmel a llegir am calma, el text vessa moltes imatges.
aprofitare els ultims dies per seguir capturant mirades i olors, i aixi endurme un petit boci daquesta terra.
un peto
Sí, el poema és meu.
Post a Comment
<< Home