Discurs inaugural de la senyora Cràcia en la inauguració del canal Telestates
"Bona nit, senyores i senyors teleespectadors. Benvinguts a Telestates, el primer canal televisiu públic i estatal d'Espanya. Podria parlar de la nostra meravellosa i variada programació, dels nostres famosos presentadors, del que podem oferir que no ténen les altres televisions. Però no, deixo aquests temes per les altres cadenes. El que vull en aquests primers moments de vida de Telestates és respondre a la pregunta que molts de vostès s'estan fent ara mateix: Cal una televisíó de l'Estat? La resposta a aquesta pregunta és, si més no, confusa.
Passem a analitzar alguns aspectes de la televisió actual per poder respondre aquesta qüestió. Ens trobem davant d'un declivi de continguts en la televisió, en la que impera l'audiència. Aplicant el Panem et circenses, les cadenes ofereixen una graella televisiva basada en les comèdies de situació, els famosos culebrots, els programes d'humor picant i fàcil i les pel·lícules. Però sempre tenint com a referent vàlid i jutge universal l'audiència. Els directius de les cadenes es justifiquen dient "És el que la gent vol". Però ens preguntem, Què és abans, l'ou o la gallina? Qui ha d'oferir una bona programació educativa i cultural, les cadenes o els consumidors? Hem d'esperar a que la gent, mancada de l'anomenada cultura televisiva (i la cultura en general), sàpiga demanar el que no coneix? És senzill decantar-se per la morbositat de veure plorar una dona empolainada, o pel riure fàcil cada cop que es pronuncia la paraula teta.
Però la Televisió Digital Terrestre obre un nou horizó de possibilitats: amb la possibilitat d'emetre més canals i la tematització d'aquests, molts d'entre ells es poden dedicar a la difusió del debat crític però moderat i entès en els temes tractats, de l'art, la cultura i la literatua, de la música no comercial, de les noves lleis aprovades pels parlaments, de les peculiaritats i distincions regionals... Tot un univers de canals que s'obre només encenent el monitor al que està ara enganxat.
Pel que fa a la publicitat, aquesta s'ha concertit en una rèmora per una televisió de qualitat. Al igual que els programes, els anuncis busquen captar al màxim l'atenció de l'espectador en el mínim temps possible. Això fa que dóni els missatges mastegats i el receptor no hagi de dur a terme cap activitat mental el suficientment profunda per extreure les seves pròpies idees i conclusions. A més, si una televisió té poca audiència, la publicitat arriba a menys gent i els productors no anuncien aquests productes en aquelles cadenes. I, tenint en compte que la publicitat és la principal font d'ingressos de la televisió, això és un problema a tenir en compte.
La transmissió educativa i cultural i la difusió dels valors humans i democràtics són fonamentals en una societat en la que actualment impera la llei del més fort, en una cultura supeditada al mercat. En un món globalitzat com és l'actual, cal refermar la nostra personalitat i els nostres traços regionals per no pèrdre'ns entre tanta gent. Cal saber quin som per poder entendre als altres, i la televisió juga un paper fonamental en aquesta tasca com a mitjà de comunicació de masses. Cal tornar als ideals que van marcar els inicis de la televisió a Europa, una televisió pública, educativa i cultural.
Però aquesta tasca no és fàcil. Les idees neoliberals premien per damunt de tot el mercat, la no-intervenció de l'Estat i el benefici a curt termini. Implantar una televisió educativa i de qualitat no és rendible a curt termini. Però cal intentar-ho, cal educar a la gent, cal ensenyar-li com mirar televisió, cal donar-li les pautes perquè pugui decidir per ella mateixa, cal fer que s'entengui i entengui el món. I en un món dominat pel fervorós capitalisme, creiem que només els Estats poden dur a terme aquesta tasca. La TDT ens en dóna l'oportunitat, tenim el projecte i les ganes necessàries per dur-lo a terme i confiem que amb el temps, aquest projecte donarà els seus fruits.
Volem remarcar que aquesta no és una televisió del govern, sinó que pertany únicament a l'Estat. L'estat democràtic, l'estat de tothom. I tots podem expressar-nos en ell, tots hi tenim veu i cabuda. La pluralitat és una de les bases d'una televisió amb les característiques que busquem.
Vull acabar aquest discurs anunciant-vos que aquesta nova cadena no té programació. El factor sorpresa és una de les característiques que fan desenvolupar la intel·ligència i les estratègies lògiques per intentar preveure fets que es dónen amb una certa reiteració en el temps. El desenvolupament de l'enginy i la intel·ligència és bàsic per entendre el nostre projecte televisiu.
(Mentrestant, a la part inferior de la pantalla apareix un anunci que diu "Si pots endevinar quina és la programació de Telestates, envia un missatge amb la paraula Telestates punt la graella del dimecres als 5555. Les 500 primeres persones que ho encertin rebran de franc un magnífic pela-pipes automàtic")
Res més. Bona nit i benvinguts a Telestates. Us ha parlat la directora del canal, la senyora Cràcia. Demo Cràcia."
Passem a analitzar alguns aspectes de la televisió actual per poder respondre aquesta qüestió. Ens trobem davant d'un declivi de continguts en la televisió, en la que impera l'audiència. Aplicant el Panem et circenses, les cadenes ofereixen una graella televisiva basada en les comèdies de situació, els famosos culebrots, els programes d'humor picant i fàcil i les pel·lícules. Però sempre tenint com a referent vàlid i jutge universal l'audiència. Els directius de les cadenes es justifiquen dient "És el que la gent vol". Però ens preguntem, Què és abans, l'ou o la gallina? Qui ha d'oferir una bona programació educativa i cultural, les cadenes o els consumidors? Hem d'esperar a que la gent, mancada de l'anomenada cultura televisiva (i la cultura en general), sàpiga demanar el que no coneix? És senzill decantar-se per la morbositat de veure plorar una dona empolainada, o pel riure fàcil cada cop que es pronuncia la paraula teta.
Però la Televisió Digital Terrestre obre un nou horizó de possibilitats: amb la possibilitat d'emetre més canals i la tematització d'aquests, molts d'entre ells es poden dedicar a la difusió del debat crític però moderat i entès en els temes tractats, de l'art, la cultura i la literatua, de la música no comercial, de les noves lleis aprovades pels parlaments, de les peculiaritats i distincions regionals... Tot un univers de canals que s'obre només encenent el monitor al que està ara enganxat.
Pel que fa a la publicitat, aquesta s'ha concertit en una rèmora per una televisió de qualitat. Al igual que els programes, els anuncis busquen captar al màxim l'atenció de l'espectador en el mínim temps possible. Això fa que dóni els missatges mastegats i el receptor no hagi de dur a terme cap activitat mental el suficientment profunda per extreure les seves pròpies idees i conclusions. A més, si una televisió té poca audiència, la publicitat arriba a menys gent i els productors no anuncien aquests productes en aquelles cadenes. I, tenint en compte que la publicitat és la principal font d'ingressos de la televisió, això és un problema a tenir en compte.
La transmissió educativa i cultural i la difusió dels valors humans i democràtics són fonamentals en una societat en la que actualment impera la llei del més fort, en una cultura supeditada al mercat. En un món globalitzat com és l'actual, cal refermar la nostra personalitat i els nostres traços regionals per no pèrdre'ns entre tanta gent. Cal saber quin som per poder entendre als altres, i la televisió juga un paper fonamental en aquesta tasca com a mitjà de comunicació de masses. Cal tornar als ideals que van marcar els inicis de la televisió a Europa, una televisió pública, educativa i cultural.
Però aquesta tasca no és fàcil. Les idees neoliberals premien per damunt de tot el mercat, la no-intervenció de l'Estat i el benefici a curt termini. Implantar una televisió educativa i de qualitat no és rendible a curt termini. Però cal intentar-ho, cal educar a la gent, cal ensenyar-li com mirar televisió, cal donar-li les pautes perquè pugui decidir per ella mateixa, cal fer que s'entengui i entengui el món. I en un món dominat pel fervorós capitalisme, creiem que només els Estats poden dur a terme aquesta tasca. La TDT ens en dóna l'oportunitat, tenim el projecte i les ganes necessàries per dur-lo a terme i confiem que amb el temps, aquest projecte donarà els seus fruits.
Volem remarcar que aquesta no és una televisió del govern, sinó que pertany únicament a l'Estat. L'estat democràtic, l'estat de tothom. I tots podem expressar-nos en ell, tots hi tenim veu i cabuda. La pluralitat és una de les bases d'una televisió amb les característiques que busquem.
Vull acabar aquest discurs anunciant-vos que aquesta nova cadena no té programació. El factor sorpresa és una de les característiques que fan desenvolupar la intel·ligència i les estratègies lògiques per intentar preveure fets que es dónen amb una certa reiteració en el temps. El desenvolupament de l'enginy i la intel·ligència és bàsic per entendre el nostre projecte televisiu.
(Mentrestant, a la part inferior de la pantalla apareix un anunci que diu "Si pots endevinar quina és la programació de Telestates, envia un missatge amb la paraula Telestates punt la graella del dimecres als 5555. Les 500 primeres persones que ho encertin rebran de franc un magnífic pela-pipes automàtic")
Res més. Bona nit i benvinguts a Telestates. Us ha parlat la directora del canal, la senyora Cràcia. Demo Cràcia."
posted by Imagina at 12:17 PM
0 Comments:
Post a Comment
<< Home